El Cugatenc - Entrevista a Sylvia Calvo

Categoría: Medios de comunicación Fecha: Publicado por: Sylvia Calvo BCN Comentario: 0 Hit: 264

Transcripció de la entrevista feta a Sylvia Calvo pel mitjà de comunicació Elcugatenc.cat

On tu i jo veiem un sac de cafè buit, ella veu el teixit necessari per fer un vestit, combinant-lo amb peces artesanals, pintures i altres elements. Perquè un dia va prendre consciència que la lògica de comprar i tirar s’havia de transformar de ple des del seu àmbit, la moda, que genera tones i tones de residus que mai es reaprofiten. Quan l’economia circular era més bé un concepte abstracte que no s’havia començat a aplicar a casa nostra, va decidir fer el pas dissenyant els primers vestits que transformaven residus en matèries primes. Va ser cofundadora al 2013 de l’Associació Moda Sostenible Barcelona i, des de llavors, la moda que té en compte els valors ambientals i socials ha anar creixent a poc a poc, portant-la amb la marca Sylvia Calvo Bcn a llocs que fa només cinc anys ni hagués somiat, com el passat estiu a l’Eco Fashion Week d’Austràlia. Sylvia Calvo va visitar Sant Cugat el passat 21 d’abril a la quarta edició dels caps de setmana de moda sostenible organitzada per Únics Moda.

– L’administració cada cop parla més d’economia circular. Al Vallès Occidental, per exemple, el Consell Comarcal ho reivindica. Però com s’aplica a la moda?

– Tot comença en el moment en què es dissenya la peça perquè llavors ja penses quins materials utilitzaràs, com la faràs, la funcionalitat que tindrà, el procés d’elaboració, què passarà amb la peça quan algú la compri, quina vida tindrà, quin ús i manteniment i què li passarà quan la persona ja no la vulgui. Com a dissenyadora he de pensar que sigui una peça durable, transformable, que utilitzi materials reciclables, que es pugui desfer la peça bé per reaprofitar-la i que tingui materials biodegradables.

– Un dissenyador pot treballar per lliure o al servei d’una gran empresa que ha d’acabar comprant i comercialitzant la idea. La majoria de gent compra a grans marques. Aquí no es veu tan clara l’aposta per una moda sostenible.

– Però ja comencen a pensar-hi i tenen departaments de sostenibilitat. La indústria de la moda avança en aquesta direcció, pensant com a mínim en el reciclatge de les peces. És difícil que les empreses grans canviïn d’un dia per l’altre perquè tenen un engranatge molt gran. No és impossible aconseguir-ho però s’han de canviar fins i tot els models de negoci perquè el que tenim actualment no és viable ni medioambientalment ni social. Les condicions de treball per vendre peces a 5, 10 o 15 euros són pèssimes. Algú a l’altra banda del món paga amb les seves hores que tu compris tant barat. Tothom té dret a un treball digne, ben pagat i en condicions de salubritat. Des de diferents institucions s’impulsa l’economia circular perquè vivim en un planeta finit, tenim recursos limitats. No podem viure a un planeta amb recursos limitats consumint com si no hi hagués fi.

– És una espiral. Aquí hi ha qui ha de comprar barat perquè no té més remei i això alimenta l’explotació a altres països.

– Quan intentes implementar una nova idea, l’engranatge no està fet. Per exemple, quan es van comercialitzar les televisions, poques persones les podien pagar, fins que es va normalitzar la producció. El mateix ens pot passar amb la moda sostenible. També s’ha de tenir en compte que la limitació dels recursos farà que els preus augmentin. Si utilitzes materials reciclats, és més difícil que el preu creixi.

– Com aconsegueixes els residus per transformar-los en matèries primes?

– Vaig als importadors de cafè per agafar una cosa que per a ells és un residu. Ho netejo i ho preparo per tenir la meva matèria prima. És important la connexió entre empreses. A PIMEC, on sóc membre de la comissió d’economia circular, afavorim que els empresaris avaluïn la circularitat dels seus negocis. Apostem, sobretot, per la simbiosi industrial, és a dir, que la relació entre empreses permeti que el residu d’una sigui la matèria prima de l’altra. També serveix per ser més eficients en la utilització d’energies. Per exemple, en un polígon hi ha una empresa que ha d’escalfar aigua per a un procés concret. Alguna altra indústria de l’entorn pot aprofitar l’escalfor.

– Es treballa bé o encara cal més suport de l’administració o d’empreses que s’impliquin més?

– Es pot treballar millor perquè som al principi. Les noves eines que puguem desenvolupar des de l’administració o la pròpia PIMEC seran beneficioses perquè ens permetran avaluar les nostres oportunitats. Ara per ara tenim molt clara la teoria però ens cal aplicar-ho. En el meu cas, ho tinc bastant clar perquè tinc un residu identificat com a matèria prima. Potser em falta acabar de tancar el cercle quan les persones es desfan de la peça.

– En la moda ètica i sostenible sempre hi ha realitats i pressuposicions. Per exemple, és massa car, hi ha més roba de dona que d’home... Fins a quin punt és cert o és una visió generalitzada però irreal?

– En el cas de la moda masculina, és cert que n’hi ha menys. I és un nínxol de mercat! Per això cada vegada hi ha més oferta. Jo mateixa faig peces d’home però n’hauria de fer més.

Sobre si és més car o no, en comparació amb què? No podem comparar pomes i taronges. No em puc comparar amb una peça feta a una fàbrica de la Xina on s’explota els treballadors. És evident que hi haurà procés que se simplificaran i faran que la moda sostenible sigui més assequible però no hem de perdre de vista que el preu que ara per ara paguem per la moda ha deixat de tenir valor. La gent compra alguna peça i s’ho posa un o dos cops; potser ho rentes i es trenca... Hem de tornar a donar valor a les coses, produir aquí i aportar benefici econòmic, social i ambiental. És el que s’anomenen empreses de triple balanç. En la moda ho hem de tenir ben clar, som la segona indústria que més contamina de totes per darrere del petroli.

– Al desembre del 2013 vas cofundar l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona...

– Llavors encara no s’entenia ni què era això de la moda sostenible. Volíem fer difusió dels beneficis per promoure la creació, venda i ús. Havíem de donar veu als petits creadors que no teníem espais de difusió; no podíem sortir al 080. Espero que anem creixent per crear ocupació local. Ara fa cinc anys no teníem una finestra per mostrar el que fèiem.

– Ha millorat la situació?

– Sí, molt! Hem guanyat visibilitat i hem fet recorregut impensable al principi de tot. El consumidor, a més, és més conscient, es qüestiona més què compra i tot el que hi ha al darrere.

– I com estem ara?

– A les escoles, lloc primordial on s’ensenya els nous dissenyadors, hi ha més preocupació per incloure la sostenibilitat i l’ecodisseny. Tant als centres educatius, al sector empresarial com a les institucions es promouen sistemes i normatives d’economia circular. Cada vegada anirà a més perquè el sistema que tenim avui dia no és sostenible.

Comentarios

Deja tu comentario

Domingo Lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiembre Octubre Noviembre Diciembre